The Mrs Wishi Washi's photo-story

Taller de cuina: Panets amb salsitxa i panets amb xocolati.

Ho teníem encerclat al calendari com una data especial: avui havia de venir na Maribel, sa mamà de'n Jordi, per fer un taller de cuina amb tots noltros. La recepta l'ha escollida en Jordi: panets amb salsitxa, i també n'hem fet uns quants amb xocolati.

Na Maribel ha vingut ben carregada d'ingredients, estris i maquinària. (Fins i tot ha duit la guitarra per, si teníem temps, cantar un parell de cançons). No és estrany que amb tant d'amor els panets i les cançons fossin tot un èxit. 

Us deixam la recepta per si voleu fer-los a casa. 

I agraïm de tot cor a sa mamà de'n Jordi que ens hagi acompanyat en aquest matí culinari i hagi tingut l'encert de proposar-nos aquesta activitat compartida. Gràcies Maribel!

Taller de Consciència Fonològica

Des de principi de curs, cada dilluns amb na Mariona, fem un taller de consciència fonològica, per tal d’afavorir  unes habilitats que ens ajudaran en el procés d’adquisició de la lectoescriptura. 

La consciència fonològica  és la consciència de que el llenguatge es composa de petits sons, de petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de l’alfabet, que anomenem fonemes. Per tant, és important que ensenyem a estar atents als aspectes fonològics de la parla, ajudar a escoltar i sentir els fonemes en les paraules i que obtinguin un benefici tot jugant.

Durant tot el curs hem proposat diferents activitats  a partir de jocs com:

•  Jocs d’escoltar. Per entrenar, les habilitats d’escolta selectiva dels sons

• Rimar. Utilitzar la rima (contes, cançons, endevinalles, paraules rimades) per introduir els sons de les paraules.

• Consciència de síl·laba. Per desenvolupar l’habilitat d’analitzar paraules en síl·labes separades.

• Sons inicials i finals. Per ensenyar que les paraules consten de fonemes i per introduir-los en com sonen i se senten els fonemes de forma aïllada quan parlem.

Al llarg del curs, tot jugant, hem pogut veure el procés de tots els fillets i fillets i com poc a poc, amb el seu ritme han anat gaudint i adquirint  moltes habilitats d’escolta i reconeixements de sons i fonemes.

Campament a Santa Eularieta

TEATRE: La rateta que garnava l'escaleta

Després de molta feina va arribar el gran moment. El 23 d'abril, per celebrar Sant Jordi, vam anar al Centre de dia des Migjorn per fer la representació de La Rateta que garnava l'escaleta. Teníem un públic entregat: alguns avis i àvies des Migjorn i d'altres pobles que ens van aplaudir de valent. 

En sol demà, vam fer dues sessions més de teatre: al matí pels fillets i filletes i mestres de l'escola i al capvespre per les famílies. 

No us sabria dir quina funció ens va quedar millor, perquè totes tres van tenir la seva màgia. Només puc dir que de l'esforç en surt la recompensa i que he comprovat que fer teatre és alguna cosa més que memoritzar un text oral: és treballar l'autocontrol de les emocions, és adquirir compromís i responsabilitat, és superar-se un mateix, és aprendre a treballar en equip... És tot açò i més. Esteim molt orgullosos de l'experiència i, fins i tot, podríem dir, que som una mica més feliços.

Preparatius abans de la funció

Escultures fetes amb material de rebuig

No us perdeu els títols...

Vaques i vedells, herba i paret seca, cel blau... PRIMAVERA

 

Els tres porquets

La història dels tres porquets la sabíem pràcticament tots. El que no sabíem és que els petits actors es posarien tant en la pell dels personatges i que el resultat seria tan bo.

De cada vegada ens agrada més fer teatre. Ens emociona, ens encoratja i ens fa sentir units. Pels fillets i filletes és una experiència molt enriquidora, tant pels qui actuen com pels que fan de públic. Però també us puc parlar de l'experiència com a mestra... Observant les fotos te n'adones de la proximitat en les mirades, de la confiança que et depositen, de la gran responsabilitat que tens com a educadora. Quan són ells qui parlen (i no les fotos) encara es fa més forta la convicció que no és gratuït tot l'esforç: "Avui estic tant content amb n'Assumpta i na Maria...!" ens va dir en Josep en acabar la funció. No podia expressar millor com es sentia un cop havia passat tot. Gràcies polits, per tot el que ens donau!

Els tres porquets: el gernà major (na Zaira), el mitjà (en Josep) i el petit ( en Mounir).

La mamà dels porquets els explica que ja és hora que marxin de casa...

I s'acomiaden per anar a buscar-se la vida...

El llop: n'Alfie

El llop està rebentat de tant bufar... No pot més....

Al final la història acaba bé: el llop amb el cul cremat dins una olla i els tres porquets feliços d'haver-lo vençut.

M'agraden els caramels!

Com qui no fa res ens anam acostumant a què, de tant en tant, algú s'ofereixi voluntari per representar un conte. Ens agrada fer de públic i ens agraden les sorpreses.

Na Maria i na Carol, les noves mestres practicants, ens han preparat un conte deliciós; deliciós per la il·lusió que hi han posat, per les dolces paraules i per les gustoses sorpreses que hi havia amagades.

L'escenari improvisat no podia ser millor i un sol radiant ens ajudava a donar la benvinguda a la primavera. Podeu imaginar quelcom millor per acabar la setmana?

Gràcies Maria i Carol!
Estic convençuda que sereu unes grans mestres d'educació infantil.

Sessió especial de Tai Txi a l'escola

Enguany també volia convidar el meu mestre de Tai Txi, n'Ángel Quevedo, a la classe de cinc anys des Migjorn. Aquest divendres els fillets i filletes, na Maria i jo hem tingut la sort de poder comptar amb ell i la seva família per fer una sessió especial a l'escola. 

Després d'una roda de presentacions n'Ángel ens va explicar que el Tai Txi és un art marcial molt antic, un art que posa en equilibri la nostra força exterior amb la nostra força interior, l'energia.

Vam estar practicant amb ell una sèrie d'exercicis d'escalfament i estirament, que a més d'un van fer gemegar. Després ens va fer una petita demostració d'una forma de Tai Txi i, més tard, vam poder veure (però no tocar) les armes que ell duia i que a vegades utilitza en la seva pràctica marcial.

Després d'una jornada especial com aquesta encara estic més convençuda que tant a infants com adults ens cal un remei per alentir les nostes vides; ens fa falta calma, silenci, respecte i esforç personal. A jo el Tai Txi m'ajuda a cultirvar-ho, per açò ho he volgut compartir amb els meus alumnes. Crec que tots ho vam gaudir. Gràcies Ángel!

Na Caputxeta Vermella

Excursió as Pinaret. Observant de prop i alimentant algunes aus i mamífers domèstics.

El dia es presentava fred i plujós, però la il·lusió d'anar d'excursió as Pinaret no ens la va treure ningú. 

I vam partir contents en el correu Vidal (tot un esdeveniment anar amb aquest mitjà de transport) cap a Ciutadella.
Al Camp d'aprenentatge Es Pinaret ens esperava en Bep i va ser ell el nostre guia i companyia durant tot el matí. Ens va explicar quins eren els ANIMALS DOMÈSTICS i ens va mostrar a observar-ne les seves característiques, tot diferenciant les aus dels mamífers, els mascles de les femelles, els de raça menorquina i els que no eren autòctons...
Fins i tot amb la seva ajuda i la força de na Joana i na Raquel vam poder posar en marxa una sínia preciosa que va treure una aigua freda com el matí que ens acollia.

Podem dir que la sortida va ser un èxit: no ens vam banyar gaire, vam gaudir de la natura més simpàtica i algú va recollir garrotets, plomes i qualque pedreta. 

Ens ho vam passar bé i pens que d'ara en endavant tindrem el viu record d'aquests animals que els agrada viure amb les persones i que les persones cuidam perquè els estimam. 

La rondalla de la Jaia Corema

Avui ens hem atrevit a representar davant un públic expectant l'adaptació d'una rondalla mallorquina sobre la Jaia Corema. Cal dir que l'actuació ha estat bastant improvisada i que ens hem disfressat amb el que teníem més a mà. Així i tot, hem pogut comprovar que pujar dalt un escenari et fa sentir emocions contraposades: per una banda, els nervis, la por i la vergonya, i, per l'altra, l'alegria, el companyerisme i el coratge pel que fa als reptes personals.
Tot açò em fa pensar en les possibilitats que tenim a l'escola d'ajudar els nostres fillets i filletes a créixer de maneres molt diferents. Crec que poden ser tan bones aquestes experiències com altres de més "acadèmiques" i que potser l'emoció del moment ens pot esvalotar un poc, però val la pena només de veure'n el resultat. 

LA JAIA COREMA. Rondalla popula mallorquina.
Una dona vella, arrugada i remuga, no podia sofrir nins i nines i sempre els arruixava amb la seva granera. L'anomenaven jaia, jaia Corema.
Un màgic, anomenat Xiuxiu, vermell com un caliu, cansat d'advertir-la, la va embruixar fent-li sortir cinc cames més de les que tenia però fent-li saber que si es feia amiga dels nins i de les nines del poble, ell desfaria l'embruix i tornaria a tenir les seves dues cames llargues i primes de sempre.
La vella jaia hi va venir a bé i el màgic Xiuxiu, vermell com un caliu, va consentir desembruixar-la; i així, si havia fet bonda i havia tengut amagada la seva granera espantadora, el màgic feia que perdés una de les cinc cames.
Quan ja només li quedaren les seves dues cames ben aviat va estrènyer a córrer, encalçant nins i nines amb la seva granera.
El màgic Xiuxiu, que ho va veure, va fer que, com a escarment per mentidera, perdés també les seves dues cames.
Així la cosa, la jaia no va poder encalçar mai més ningú.

Les nostres àvies Corema particulars...