dimecres, 27 de març de 2013

Els tres porquets


La història dels tres porquets la sabíem pràcticament tots. El que no sabíem és que els petits actors es posarien tant en la pell dels personatges i que el resultat seria tan bo.
De cada vegada ens agrada més fer teatre. Ens emociona, ens encoratja i ens fa sentir units. Pels fillets i filletes és una experiència molt enriquidora, tant pels qui actuen com pels que fan de públic. Però també us puc parlar de l'experiència com a mestra... Observant les fotos te n'adones de la proximitat en les mirades, de la confiança que et depositen, de la gran responsabilitat que tens com a educadora. Quan són ells qui parlen (i no les fotos) encara es fa més forta la convicció que no és gratuït tot l'esforç: "Avui estic tant content amb n'Assumpta i na Maria...!" ens va dir en Josep en acabar la funció. No podia expressar millor com es sentia un cop havia passat tot. Gràcies polits, per tot el que ens donau!

Els tres porquets: el gernà major (na Zaira), el mitjà (en Josep) i el petit ( en Mounir).

La mamà dels porquets els explica que ja és hora que marxin de casa...
I s'acomiaden per anar a buscar-se la vida...


El llop: n'Alfie
El llop està rebentat de tant bufar... No pot més....



Al final la història acaba bé: el llop amb el cul cremat dins una olla i els tres porquets feliços d'haver-lo vençut.

divendres, 22 de març de 2013

M'agraden els caramels!

Com qui no fa res ens anam acostumant a què, de tant en tant, algú s'ofereixi voluntari per representar un conte. Ens agrada fer de públic i ens agraden les sorpreses.
Na Maria i na Carol, les noves mestres practicants, ens han preparat un conte deliciós; deliciós per la il·lusió que hi han posat, per les dolces paraules i per les gustoses sorpreses que hi havia amagades.
L'escenari improvisat no podia ser millor i un sol radiant ens ajudava a donar la benvinguda a la primavera. Podeu imaginar quelcom millor per acabar la setmana?

Gràcies Maria i Carol!
Estic convençuda que sereu unes grans mestres d'educació infantil.

divendres, 15 de març de 2013

Sessió especial de Tai Txi a l'escola

Enguany també volia convidar el meu mestre de Tai Txi, n'Ángel Quevedo, a la classe de cinc anys des Migjorn. Aquest divendres els fillets i filletes, na Maria i jo hem tingut la sort de poder comptar amb ell i la seva família per fer una sessió especial a l'escola. 
Després d'una roda de presentacions n'Ángel ens va explicar que el Tai Txi és un art marcial molt antic, un art que posa en equilibri la nostra força exterior amb la nostra força interior, l'energia.

Vam estar practicant amb ell una sèrie d'exercicis d'escalfament i estirament, que a més d'un van fer gemegar. Després ens va fer una petita demostració d'una forma de Tai Txi i, més tard, vam poder veure (però no tocar) les armes que ell duia i que a vegades utilitza en la seva pràctica marcial.

Després d'una jornada especial com aquesta encara estic més convençuda que tant a infants com adults ens cal un remei per alentir les nostes vides; ens fa falta calma, silenci, respecte i esforç personal. A jo el Tai Txi m'ajuda a cultirvar-ho, per açò ho he volgut compartir amb els meus alumnes. Crec que tots ho vam gaudir. Gràcies Ángel!