La rondalla de la Jaia Corema

Avui ens hem atrevit a representar davant un públic expectant l'adaptació d'una rondalla mallorquina sobre la Jaia Corema. Cal dir que l'actuació ha estat bastant improvisada i que ens hem disfressat amb el que teníem més a mà. Així i tot, hem pogut comprovar que pujar dalt un escenari et fa sentir emocions contraposades: per una banda, els nervis, la por i la vergonya, i, per l'altra, l'alegria, el companyerisme i el coratge pel que fa als reptes personals.
Tot açò em fa pensar en les possibilitats que tenim a l'escola d'ajudar els nostres fillets i filletes a créixer de maneres molt diferents. Crec que poden ser tan bones aquestes experiències com altres de més "acadèmiques" i que potser l'emoció del moment ens pot esvalotar un poc, però val la pena només de veure'n el resultat. 

LA JAIA COREMA. Rondalla popula mallorquina.
Una dona vella, arrugada i remuga, no podia sofrir nins i nines i sempre els arruixava amb la seva granera. L'anomenaven jaia, jaia Corema.
Un màgic, anomenat Xiuxiu, vermell com un caliu, cansat d'advertir-la, la va embruixar fent-li sortir cinc cames més de les que tenia però fent-li saber que si es feia amiga dels nins i de les nines del poble, ell desfaria l'embruix i tornaria a tenir les seves dues cames llargues i primes de sempre.
La vella jaia hi va venir a bé i el màgic Xiuxiu, vermell com un caliu, va consentir desembruixar-la; i així, si havia fet bonda i havia tengut amagada la seva granera espantadora, el màgic feia que perdés una de les cinc cames.
Quan ja només li quedaren les seves dues cames ben aviat va estrènyer a córrer, encalçant nins i nines amb la seva granera.
El màgic Xiuxiu, que ho va veure, va fer que, com a escarment per mentidera, perdés també les seves dues cames.
Així la cosa, la jaia no va poder encalçar mai més ningú.