La història dels tres porquets la sabíem pràcticament tots. El que no sabíem és que els petits actors es posarien tant en la pell dels personatges i que el resultat seria tan bo.
De cada vegada ens agrada més fer teatre. Ens emociona, ens encoratja i ens fa sentir units. Pels fillets i filletes és una experiència molt enriquidora, tant pels qui actuen com pels que fan de públic. Però també us puc parlar de l'experiència com a mestra... Observant les fotos te n'adones de la proximitat en les mirades, de la confiança que et depositen, de la gran responsabilitat que tens com a educadora. Quan són ells qui parlen (i no les fotos) encara es fa més forta la convicció que no és gratuït tot l'esforç: "Avui estic tant content amb n'Assumpta i na Maria...!" ens va dir en Josep en acabar la funció. No podia expressar millor com es sentia un cop havia passat tot. Gràcies polits, per tot el que ens donau!
 |
| Els tres porquets: el gernà major (na Zaira), el mitjà (en Josep) i el petit ( en Mounir). |
 |
| La mamà dels porquets els explica que ja és hora que marxin de casa... |
 |
| I s'acomiaden per anar a buscar-se la vida... |
 |
| El llop: n'Alfie |
 |
| El llop està rebentat de tant bufar... No pot més.... |
|
|
|
|
 |
| Al final la història acaba bé: el llop amb el cul cremat dins una olla i els tres porquets feliços d'haver-lo vençut. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada