BON NADAL I BONES VACANCES!

Pepparkakor (Galetes de Nadal típiques de Suècia)

L'amistat no coneix la distància

Aniversari de na Susanna

Per molt d'anys!

Confitura de meló i de carabassa

Aquesta activitat comença amb un regal que ens van fer. La família de na Susanna un dia ens va regalar una carabassa i uns quants melons del seu hort. Seguint amb la línia de la sobirania alimentària i intentant aprofitar els productes locals i de temporada, se'ns va ocórrer elaborar una confitura casolana i molt fàcil de fer. Només calia pelar la fruita, trossejar-la i mesclar-la amb prou sucre dins d'una olla. Després havíem d'esperar que tot bullís a foc lent i remenar-ho de tant en tant. Les primeres passes de la recepta les vàrem fer a l'escola, la resta ho vaig acabar a casa perquè requeria de molt de temps i paciència. 

Dies més tard s'havia de tastar la confitura i omplir els pots de vidre amb molta cura. També vam escriure la recepta en un full i unes etiquetes amb el nom del producte final. 

Pas a pas, una cosa darrera l'altra, hem fet aquests potets dolços que seran molt bons per un berenar, un postre o una bereneta. Esperam que us agradi. Bon profit!

La caça del tord...

Aquest matí han vingut la mamà i l'avi de na Susanna ben carregats. Duien un paner amb tords morts: alguns amb plomes i d'altres que ja estaven nèts i desplomats. També havien transportat des de casa uns filats per a la caça dels tords. L'avi Siscu (es padrí) ens ha explicat com els caçaven i ens ha fet una petita demostració al pati gros de l'escola. Alguns alumnes han volgut provar-ho i no era gens fàcil, no, perquè eren molt grossos i feixucs. Ens han dit que medeixen uns 35 pams; no sabem ben el què pesen...

Més tard hem tingut una petita conversa per recopilar algunes dades importants. Hem estat comparant l'alçada dels filats amb la dels fillets i filletes; algun feia 7 pams, altres 6 pams i mig... També hem comprovat que un metre equivalia, més o manco, a uns 6 pams.

Na Clàudia ens ha explicat que el seu avi li va dir que només poden caçar 10 tords al matí i 10 tords al capvespre.
- Com deu ser?- li deman jo. 
- Perquè està prohibit caçar-ne més- contesta ella convençuda. 
- I per què ho deuen haver prohibit?
- Tal vegada...perquè ja n'han caçat molts i n'hi queden pocs...-intervé n'Aida-  i per açò no volen que en cacin molts.
- També està prohibit caçar tords negres.- afirma na Clàudia. 

En Gerard explica que el seu pare també caça tords i que l'altre dia en va caçar 3.
Algú diu que són bons per menjar. Uns quants fan Eeeeh!!!, a jo no m'agraden!

Mostram un tord pelat, a punt per cuinar. A part de les plomes li han tret el cap i les potes. Podem veure-hi a dins la columna vertebral. Na Clàudia explica que la seva àvia també els fa nèt i li treu els budells de dins la panxa.

Hi ha fillets/es que diuen que sembla un pollastre petit i no volen ni atracar-s'hi; en canvi, als ocells amb plomes els observen amb atenció, els toquen i els acaricien amb molta tendresa. 

Aquesta ha estat l'experiència d'avui. Ben complerta per ser un dia qualsevol. Continuarà?

Na Susanna ens ha duit un tord mort...

Les classes d'educació infantil cada dia tenen sorpreses i la d'avui ha estat que na Susanna ens ha duit a l'escola un tord mort dins una panereta. Ens ha explicat que el tord s'acabava d'enganxar als filats de caça del seu avi i que li ha fet molta il·lusió mostrar-nos-el. 
No cal dir que a tots els fillets i filletes s'hi han interessat molt; potser per l'oportunitat de tocar-lo sense que ens fugi de les mans, potser pel misteri de la mort...

L'hem duit a les classes de 3 i 4  perquè el poguessin veure. 

I,aprofitant l'avinentesa, amb na Joana ens hem disposat a fer un dibuix al natural de l'ocell.
 Hem observat el seu cos, el cap, els ulls, el bec, les plomes, les ales, les potes, les ungles, la coa... I així, experimentant-ho en directe, hem pogut fer aquests preciosos dibuixos de tords. Esperam que us agradin.
 

Visita a Ses Salines Noves de Fornells i passeig per un trosset del Camí de cavalls

Bunyolada de Tots Sants

Visita al cementiri municipal

El camí de sa Malagarba ens convida a descobrir llocs interessants. Passejant-hi un dia d'aquests va sorgir la proposta d'un fillet de Per què no visitàvem un dia el cementiri, ja que ell no hi havia estat mai... Alguns explicaren que ja el coneixien perquè a vegades hi anaven amb les seves famílies. Va quedar clar que la curiositat treia el nas.

Amb les companyes d'educació infantil n'hem xerrat a vegades d'aquest interès que tenen els nostres alumnes i trobam que no és dolent tractar el tema de la mort (i també d'altres temes) amb naturalitat. Sobretot perquè els infants ho demanen i perquè "educar per la vida" també implica parlar de la finitud. Sense angoixes ni dramatismes, sabent i respectant que cada família té la seva manera d'afrontar-ho, hem cregut oportú donar cabuda a aquesta necessitat de respostes. I els fillets i filletes han parlat de la mort d'alguns familiars, també de la tristesa que aquest fet suposa, dels actes que feim quan recordam els difunts (visitar el cementiri, deixar-hi flors, pensar que són al cel...), i també de mascotes que ja no hi són, de caçadors que maten ocells, d'àvies que viuen soles i de la sort que tenen alguns de tenir encara els avis vius.

 

Il·lustracions dels fillets i filletes a partir dels records de la visita al cementiri des Migjorn Gran

El Talaiot de Binicudrell

L'altre dia, de camí cap as Mestall, ens vam fixar en el Talaiot de Binicudrell. El tenim tan a prop de l'escola que ens va semblar interessant poder anar-hi i veure'l amb més deteniment. Se'ns va ocórrer la idea que podíem pujar-hi (ja que hi ha un caminet de pujada al seu voltant). La veritat és que no sabíem que als monuments megalítics avui en dia no s'hi pot pujar. Més tard, després de l'experiència, algú ens ho va dir: està prohibit. En cap moment teníem la intenció de transgredir la norma, simplement no ho sabíem. A classe n'hem xerrat i sabem que no ho podem fer més. 

Allà dalt, però, se'ns va obrir un món ple de curiosistats. Parlàrem dels talaiots i de la seva funció de vigilància, dels prehistòrics, i del que hi podíem descobrir des d'aquella perspectiva... Va ser un moment ben especial que ens pot portar a més investigacions i més descobertes. No tornarem a pujar-hi, però ara quan el veiem el miram amb més respecte perquè, com qui no fa res, ens l'hem fet una mica nostro.

Anam a collir figues des Mestall

Com ja és costum en aquests darrers anys, els filletes i filletes de 4 i 5 anys, anam a collir figues as Mestall. Allà hi ha una tanca amb figueres que és propietat del GOB. Ens dónen permís perquè poguem anar a collir figues i fer una estona per allà badant i jugant. 

Ens agrada anar-hi i poder gaudir dels fruits que tan generosament ens dóna la natura. 

El passeig és agradable: anam caminant sense presses, collint algunes flors silvestres; veiem animals domèstics i anam xerrant i cantant perquè no se'ns faci llarg el trajecte. És una experiència polida que anirem repetint al llarg del curs.

Per cert, per la seva riquesa en fibres i sucres, les figues són bones per aquelles persones que realitzen un esforç físic considerable, i també pels fillets i filletes, ja que cremen moltes calories en la seva activitat continuada. Donada la seva riguesa en minerals i vitamines són prou adequades per l'organisme. A més, les tenim aquí, a Menorca. Podem sentir l'olor de les figueres quan passejam pel camp i seguir el seu procés de maduració. 
Aprofitem els productes locals i de temporada, són un plaer per a tots els sentits.

Reproducció de les figues amb una tècnica mixta: ceres i aquarel·la líquida.

En Josep fa un dibuix al natural de les figues.

En Gerard fa un dibuix al natural de les figues.

Aniversari d'en Robert