Aquest dilluns na Martina i la seva mamà van venir a l'escola amb una sorpresa: venien acompanyades de na "Manchita", la seva mascota. Durant una estoneta vam poder observar-la de prop i acariciar-la amb molta cura.
I aquest és un fragment de la conversa que vam encetar:
I aquest és un fragment de la conversa que vam encetar:
ASSUMPTA: Martina, ens expliques qui és na Manchita? És un conillet o una conilleta?
MARTINA: Una conilleta.
ASSUMPTA: Ah si? I com ho saps?
MARTINA: Perquè ho va dir el veterinari...
JOSEP: És un fillet o una filleta? Els conillets fillets tenen dins els ulls...
AIDA: Mira davall... a veure si hi ha cosa...
ASSUMPTA: Què hem de veure?
AIDA: Si hi ha penis és un fillet. Si hi ha vulva és una filleta.
(Alguns fillets riuen. Ho miram)
AIDA: Aquí no sabem què hi ha.
ASSUMPTA: Bé..., si no ho podem veure... Què més podríem saber? Què menja aquest conill, Martina?
GERARD: Es meu menja massa. Menja molt i és perquè vol córrer i créixer molt.
MARTINA: Que no! Els conills no creixen molt!
ASSUMPTA: Com deuen créixer? Saps com és de gros? El medim?
TOTS: Siií!
(Na Martina l'aguanta i intentam posar la mascota damunt d'un regle gros que tenim a l'aula. Més o menys fa 35 cm. Ho escrivim a la pissarra)
GERARD: Si mengen massa cada vegada tornen més grossos.
CLÀUDIA: A ca l'avi i s'àvia tenc un conill.
ALGÚ: I què és de nom?
CLÀUDIA: Bart. Què el podré dur un dia?
ASSUMPTA: En xerrarem. És mascle o femella?
CLÀUDIA: Mascle.
ASSUMPTA: Com ho saps?
CLÀUDIA: Perquè té el nom de mascle. Bart és un nom de fillet.
ZAIRA: Què menja el conill de na Martina?
MARTINA: El seu dinar: pienso
GIBET: Lo que mengen els animals...
SUSANNA: Que no!
ALGÚ: Que sí! Els cans, els moixos...mengen pienso...
ROBERT: Els conills mengen pastanagues.
MARTINA: Na Manchita menja el que li donam: pienso, pastanaga i lletuga.
CLÀUDIA: El de ca l'avi menja pastanaga i llensons.
ASSUMPTA: Ens pots explicar què són els llensons?
CLÀUDIA: Una herba que no té flor.
AIDA: Jo tenc un conill.
ASSUMPTA: Mascle o femella?
AIDA: Si és de nom Kitty és una filleta.
SUSANNA: Jo..., a ca nostra...tenim un conill. Va fer una madriguera i viu allà. Ara no el veim mai.
ASSUMPTA: On va fer el seu cau? Cau vol dir madriguera en menorquí.
SUSANNA: Al pati va fer un forat a la terra. Mai surt. Tenim dos patis: una farmàcia devora la terra i un altre pati per jugar a futbol.
ASSUMPTA: Com va fer el forat?
JORDI: Amb ses ungles!
MOUNIR: Sí! Jo ho he vist a la tele!!
Mentrestant, durant la conversa dels mascles i les femelles, els aliments, els caus i les ungles dels conills.., alguns alumnes s'han encarregat d'examinar a fons l'animaló. Tothom pot veure ara que na Manchita té ungles i que, a més, és femella: li hem descobert una vulva amagada entre el pèl.
Tanta sort que n'Amparo (la mamà de na Martina) ja és aquí per endur-se'n l'animal. Sembla que na Manchita ja està una mica acubada.
Seguirem investigant sobre la naturalesa dels conills, així com ho vam fer amb els tords.
