dimecres, 24 d’octubre del 2012

Visita al cementiri municipal





El camí de sa Malagarba ens convida a descobrir llocs interessants. Passejant-hi un dia d'aquests va sorgir la proposta d'un fillet de Per què no visitàvem un dia el cementiri, ja que ell no hi havia estat mai... Alguns explicaren que ja el coneixien perquè a vegades hi anaven amb les seves famílies. Va quedar clar que la curiositat treia el nas.
Amb les companyes d'educació infantil n'hem xerrat a vegades d'aquest interès que tenen els nostres alumnes i trobam que no és dolent tractar el tema de la mort (i també d'altres temes) amb naturalitat. Sobretot perquè els infants ho demanen i perquè "educar per la vida" també implica parlar de la finitud. Sense angoixes ni dramatismes, sabent i respectant que cada família té la seva manera d'afrontar-ho, hem cregut oportú donar cabuda a aquesta necessitat de respostes. I els fillets i filletes han parlat de la mort d'alguns familiars, també de la tristesa que aquest fet suposa, dels actes que feim quan recordam els difunts (visitar el cementiri, deixar-hi flors, pensar que són al cel...), i també de mascotes que ja no hi són, de caçadors que maten ocells, d'àvies que viuen soles i de la sort que tenen alguns de tenir encara els avis vius.

 



Il·lustracions dels fillets i filletes a partir dels records de la visita al cementiri des Migjorn Gran

dimecres, 3 d’octubre del 2012

El Talaiot de Binicudrell






L'altre dia, de camí cap as Mestall, ens vam fixar en el Talaiot de Binicudrell. El tenim tan a prop de l'escola que ens va semblar interessant poder anar-hi i veure'l amb més deteniment. Se'ns va ocórrer la idea que podíem pujar-hi (ja que hi ha un caminet de pujada al seu voltant). La veritat és que no sabíem que als monuments megalítics avui en dia no s'hi pot pujar. Més tard, després de l'experiència, algú ens ho va dir: està prohibit. En cap moment teníem la intenció de transgredir la norma, simplement no ho sabíem. A classe n'hem xerrat i sabem que no ho podem fer més. 
Allà dalt, però, se'ns va obrir un món ple de curiosistats. Parlàrem dels talaiots i de la seva funció de vigilància, dels prehistòrics, i del que hi podíem descobrir des d'aquella perspectiva... Va ser un moment ben especial que ens pot portar a més investigacions i més descobertes. No tornarem a pujar-hi, però ara quan el veiem el miram amb més respecte perquè, com qui no fa res, ens l'hem fet una mica nostro.