Aquest dilluns na Martina i la seva mamà van venir a l'escola amb una sorpresa: venien acompanyades de na "Manchita", la seva mascota. Durant una estoneta vam poder observar-la de prop i acariciar-la amb molta cura.
I aquest és un fragment de la conversa que vam encetar:
I aquest és un fragment de la conversa que vam encetar:
ASSUMPTA: Martina, ens expliques qui és na Manchita? És un conillet o una conilleta?
MARTINA: Una conilleta.
ASSUMPTA: Ah si? I com ho saps?
MARTINA: Perquè ho va dir el veterinari...
JOSEP: És un fillet o una filleta? Els conillets fillets tenen dins els ulls...
AIDA: Mira davall... a veure si hi ha cosa...
ASSUMPTA: Què hem de veure?
AIDA: Si hi ha penis és un fillet. Si hi ha vulva és una filleta.
(Alguns fillets riuen. Ho miram)
AIDA: Aquí no sabem què hi ha.
ASSUMPTA: Bé..., si no ho podem veure... Què més podríem saber? Què menja aquest conill, Martina?
GERARD: Es meu menja massa. Menja molt i és perquè vol córrer i créixer molt.
MARTINA: Que no! Els conills no creixen molt!
ASSUMPTA: Com deuen créixer? Saps com és de gros? El medim?
TOTS: Siií!
(Na Martina l'aguanta i intentam posar la mascota damunt d'un regle gros que tenim a l'aula. Més o menys fa 35 cm. Ho escrivim a la pissarra)
GERARD: Si mengen massa cada vegada tornen més grossos.
CLÀUDIA: A ca l'avi i s'àvia tenc un conill.
ALGÚ: I què és de nom?
CLÀUDIA: Bart. Què el podré dur un dia?
ASSUMPTA: En xerrarem. És mascle o femella?
CLÀUDIA: Mascle.
ASSUMPTA: Com ho saps?
CLÀUDIA: Perquè té el nom de mascle. Bart és un nom de fillet.
ZAIRA: Què menja el conill de na Martina?
MARTINA: El seu dinar: pienso
GIBET: Lo que mengen els animals...
SUSANNA: Que no!
ALGÚ: Que sí! Els cans, els moixos...mengen pienso...
ROBERT: Els conills mengen pastanagues.
MARTINA: Na Manchita menja el que li donam: pienso, pastanaga i lletuga.
CLÀUDIA: El de ca l'avi menja pastanaga i llensons.
ASSUMPTA: Ens pots explicar què són els llensons?
CLÀUDIA: Una herba que no té flor.
AIDA: Jo tenc un conill.
ASSUMPTA: Mascle o femella?
AIDA: Si és de nom Kitty és una filleta.
SUSANNA: Jo..., a ca nostra...tenim un conill. Va fer una madriguera i viu allà. Ara no el veim mai.
ASSUMPTA: On va fer el seu cau? Cau vol dir madriguera en menorquí.
SUSANNA: Al pati va fer un forat a la terra. Mai surt. Tenim dos patis: una farmàcia devora la terra i un altre pati per jugar a futbol.
ASSUMPTA: Com va fer el forat?
JORDI: Amb ses ungles!
MOUNIR: Sí! Jo ho he vist a la tele!!
Mentrestant, durant la conversa dels mascles i les femelles, els aliments, els caus i les ungles dels conills.., alguns alumnes s'han encarregat d'examinar a fons l'animaló. Tothom pot veure ara que na Manchita té ungles i que, a més, és femella: li hem descobert una vulva amagada entre el pèl.
Tanta sort que n'Amparo (la mamà de na Martina) ja és aquí per endur-se'n l'animal. Sembla que na Manchita ja està una mica acubada.
Seguirem investigant sobre la naturalesa dels conills, així com ho vam fer amb els tords.
Quina gràcia de conversa!! Està molt bé que s'interesin per el mon dels animals i la naturalesa.Gràcies a na Manchita per sa seva visita.
ResponElimina