L'altre dia, de camí cap as Mestall, ens vam fixar en el Talaiot de Binicudrell. El tenim tan a prop de l'escola que ens va semblar interessant poder anar-hi i veure'l amb més deteniment. Se'ns va ocórrer la idea que podíem pujar-hi (ja que hi ha un caminet de pujada al seu voltant). La veritat és que no sabíem que als monuments megalítics avui en dia no s'hi pot pujar. Més tard, després de l'experiència, algú ens ho va dir: està prohibit. En cap moment teníem la intenció de transgredir la norma, simplement no ho sabíem. A classe n'hem xerrat i sabem que no ho podem fer més.
Allà dalt, però, se'ns va obrir un món ple de curiosistats. Parlàrem dels talaiots i de la seva funció de vigilància, dels prehistòrics, i del que hi podíem descobrir des d'aquella perspectiva... Va ser un moment ben especial que ens pot portar a més investigacions i més descobertes. No tornarem a pujar-hi, però ara quan el veiem el miram amb més respecte perquè, com qui no fa res, ens l'hem fet una mica nostro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada