El
camí de sa Malagarba ens convida a descobrir llocs interessants.
Passejant-hi un dia d'aquests va sorgir la proposta d'un fillet de Per què no visitàvem un dia el cementiri, ja que ell no hi havia estat mai...
Alguns explicaren que ja el coneixien perquè a vegades hi anaven amb
les seves famílies. Va quedar clar que la curiositat treia el nas.
Amb
les companyes d'educació infantil n'hem xerrat a vegades d'aquest
interès que tenen els nostres alumnes i trobam que no és dolent tractar
el tema de la mort (i també d'altres temes) amb naturalitat. Sobretot
perquè els infants ho demanen i perquè "educar per la vida" també
implica parlar de la finitud. Sense angoixes ni dramatismes, sabent i
respectant que cada família té la seva manera d'afrontar-ho, hem cregut
oportú donar cabuda a aquesta necessitat de respostes. I els fillets i
filletes han parlat de la mort d'alguns familiars, també de la tristesa
que aquest fet suposa, dels actes que feim quan recordam els difunts
(visitar el cementiri, deixar-hi flors, pensar que són al cel...), i
també de mascotes que ja no hi són, de caçadors que maten ocells,
d'àvies que viuen soles i de la sort que tenen alguns de tenir encara
els avis vius.
![]() |
Il·lustracions dels fillets i filletes a partir dels records de la visita al cementiri des Migjorn Gran |